EL DÍA EN QUE EL MÓN ES FACI ESTRELLA

El día en que aquest món s’acabi
no vull quedar-me a la ciutat
m’en aniré amb tu a la montanya
per veure la flama final
I plena la boca de menta
et faré un petó mentres el món reventa

El dia en que el gran foc esclati
anirem a la vora del mar
sentirem l’aigua a la pell nua
tu vindrás de la meva ma
I al meu abraç, salada i bella,
ni veurás que el món es transforma en estrella

El dia que tot es faci foc
ho daran per televisió
passant imatges i noecies
fins que s’ens mori el locutor
No veuré res de tot aixó
apagaré el televisor
I mentres el món es fa estrella,
vaig a fer-te un fill per si tu no et mors.

El dia que diguin “dispara”
a un home com vosté o com jo
i ell, apuntant al punt exacte
posi el seu dit sobre el botó
al veure reventar a la gent
no sentira culpa per que es obedient

El dia que esclati el planeta
ens asseurem en el balcó
llegint els llibres dels poetes
et cridaré poemes d’amor
i amb el teu cor tot plé de somnis
ni veuras que el món se l’emporta el dimoni

El dia que tot es faci foc
ho feran per televisió
passant imatges i noecies
fins qeu s’ens mori el locutor
No veuré res de tot aixó
apagaré el televisor
I mentres el món es fa estrella,
vaig a fer-te un fill per si tu no et mors.

Letra y Música / Lletra i Música: Sergio Dantí