Res no sembla difícil per la Hel•lena
Res no sembla que per ella sigui dur
Res no arruga la seva pell morena
Res no trenca la lum en els seus ulls.

Quan la assetgen els dubtes i la pena,
Ella surt t’entra les flames com un sol
Que il•lumina i que brilla, però no es crema
Qui podria cremar el mateix foc?

Però quan cau la nit, i el món descansa
Ella es fa un cabdellet en el seu llit
I s’abraça al coixí amb l’esperança
De despertar-se abraçada pel coixí…

I mil somnis contents de tota mena
Li fan voltes fins al dematí
I amb un somriure aixafa alguna pena
Que quedava donant voltetes pel llit.

Res no sembla difícil per la Hel•lena
El seu riure es tan gran com ho ha de ser
Com la sang va corrent-nos per les venes
Ella corra des de ara fins després.

Res no sembla difícil per la Hel•lena
Ni la lluita ni les feines ni el dolor
Es tan lliure com tan llarga es la cadena
Que la lliga amb les anelles de l’amor.

Però quan cau la nit, i el món descansa
Ella es fa un cabdellet en el seu llit
I s’abraça al coixí amb l’esperança
De despertar-se abraçada pel coixí…

I mil somnis contents de tota mena
Li fan voltes fins al dematí
Més que poder descansar, feliç i plena…
Res no sembla difícil per la Hel•lena.

Letra y Música / Lletra i Música: Sergio Dantí