Totes les maneres d’estimar (Chico Buarque)
El nostre cantautor Enric Hernàez, en un article titulat “Chico Buarque: L’Esplendorosa Humilitat”, diu: “L’emoció envolupant del Chico neix del sentiment de l’humil, de l’home que tan sols pot oferir-se a si mateix. I això és el que puc percebre en escoltar a Buarque: un home que s’ofereix a si mateix”.
Hem viatjat i hem vist. Quan volíem comunicar als catalans la experiència vital d’haver conegut un dels artistes més complets i admirats del món, tant per la seva altura poètica com pel seu compromís polític, tant per la seva cultura i finesa conceptual com pel seu ressò popular en l’Amèrica “no-del-Nord”, només comparable al que han tingut, sumats, Serrat, Llach, Martí i Pol i Pere Calders, per dir alguns… ens trobàvem amb la barrera de l’idioma.
Aquestes cançons, que no es podrien fer si no fos per l’immens suport que significa la guitarra de l’Euclydes Mattos, ens fiquen de cap i de cop, dins del món salvatge de les dones, els homes, els governants, el poder, els éssers quotidians… els sentiments desfermats, amb el que tenen de meravellós i terrible, d’incoherent i vital. Ha compost i ha fet cançons des del cor d’una dona, d’un pobre, de lesbianes, d’assassins, de rics, d’un travesti, d’un adolescent enamorat o d’un filòsof.
No tenim dubte que la cultura musical catalana ha de conèixer traduït l’autor més interessant d’Amèrica “no-del-Nord”, dels últims 40 anys. Vivim temps complexes, en poc similars als del Brasil de la dictadura, però amb molts elements que… com ho diria… hi “tenen un ressò”. Ja ho jutjareu vosaltres mateixos.
LES CANÇONS
VALSET: Una cançó per sentir. Per recordar allò que encara no ha passat. Per desitjar el que hauria de passar cada dia.
AQUESTA NOIA: Un Sr de cabells ja blancs s’enamora d’una noia. Molts anys els separen, molts costums, molts hàbits. D’entrada, a ella li sobren les hores: i el conta els minuts com un avar, mentre se li esvaeixen els segons del seu dia, sempre curt…
ELLA ÉS BALLARINA… i jo sóc funcionari: el nostre amor és preciós, però els horaris… no ens combinen. Quan ella abaixa el teló, jo estic obrint l’oficina
BASTIDORS: Els bastidors dels teatres amaguen moltes històries. Chico va compondre aquesta cançó per Cauby Peixoto, un famós cantant gai dels anys 50, d’aquells que havien d’ocultar-ho tot.
CANVI PETIT: La Separació: això és teu, això és meu, això t’ho quedes… M’emporto la rancúnia, el dolor, la venjança. Et deixo els llençols amb les taques d’amor.
DE TOTES LES MANERES D’ESTIMAR… ja ens hem estimat amb totes les paraules fetes per ferir. Però ara… treu les ungles que em claves al cor, que arriba l’estiu i ja em batega boig i viu.
DONES D’ATENES : Tot el patiment secular de les dones, en aquesta exhortació (irònica, per si algú no ho sap veure) a què se les prengui com a exemple.
LÍGIA: Homenatge a Tom Jobim, el gran compositor del Brasil, amb qui el Chico hi ha col·laborat molts cops. Cançó “de praia”, com diu l’Euclydes. L’amor està, sempre, fet de dubtes.
TATUATGE: L’amor profund i desesperant d’una dona. A moltes cançons d’en Chico parlen les dones. Vol ser un tatuatge en la pell del seu amor.
TEMPS A més de ser un gran instrumentista, l’Euclydes és un excel·lent compositor. No podia estar sense cantar aquesta cançó que ha fet dedicada al Temps. Profunda, sensible. Com ell.
NOTA SOBRE LA GRAVACIÓ:
SERGI DANTÍ: veu, versions, arranjaments
EUCLYDES MATTOS (guitarres i arranjaments)
PABLO GIMÉNEZ (flautes)
ORIOL GONZALEZ (baix)
DANIEL LEVY (bateria)
Tècnic de so: PERE HERNÁNDEZ
Supervisió literària: ROSA GASULL
Consells lingüistics: ROSA MARIA MATEU
Va ser un dels darrers treballs en què va col·laborar el recentment desaparegut guitarrista Euclydes Mattos al que, en el primer concert a presentat a BARNASANTS, es va retre homenatge.
SERGI DANTÍ